‘Douche écossaise’

Crides a l’ajut i a l’acolliment dels refugiats sirians o subsaharians, però amb amenaces legals per als seus salvadors (Open Arms) i auxiliadors com l’alcalde del poble italià de Riace. El PSOE només vol diàleg polític amb el Procés, però La Moncloa recorrerà al Tribunal Constitucional contra la reprovació del rei de Borbònia feta al Parlament català. El president Trump, decidit a castigar amb tota contundència l’Aràbia Saudita per l’afer de l’assassinat del periodista Jamal Khashoggi, però les probables contusions no afectaran els robustos vincles comercials entre els dos països. L’Europarlament, decidit a eliminar l’ús del plàstic, però amb buits legals que permetran a les multinacionals continuar fent negoci amb la contaminació. El Tribunal Suprem espanyol obliga els bancs a assumir l’impost del registre hipotecari aquest dijous, però el divendres recula, cagadubtes, per l’impacte econòmic que pot tenir el gir en la jurisprudència…

Vivim arreu temps líquids, on una mateixa institució aplica els principis incompatibles d’acció i reacció, ens ofereix la pastanaga i sense demora ens ve el pal, fa un viratge brusc a situacions, paraules i promeses; obre l’aixeta de l’aigua calenta i tot seguit sentim el raig de l’aigua freda. En definitiva, una macropolítica social de dutxa escocesa, no apta per al nombre creixent de ciutadans amb patologies cardíaques.