Gràcies, Sísif

Vull donar les gràcies a Sísif per la seva tira que ens aporta una petita dosi diària d’absurditat. Penso que l’absurd és el millor antídot contra l’epidèmia que ens envaeix de fatxenderia, fanatisme i dogmatisme; i la millor cura contra el pensament únic i el totalitarisme. Els seus personatges, canviants com la vida mateixa –que ben bé es podrien dir Vladimir, Estragon, Lucky, Groucho, Chicco, Harpo, Caren, Virgínia, Margueritte, Albert, Samuel, Sören, Franz, Friedrich, Simone, Martin, Arthur, Norman, Manuel, John Maxwell, Doris, Jordi o Jean-Paul–, ens ensenyen cada dia que som menys importants del que ens pensem, tot mostrant-nos sorneguerament el camí de la revolta personal. Gràcies, Sísif, per ser tan entranyablement absurd; per la lliçó de vida i per ensenyar-nos a fotre’ns de la saviesa i comprendre millor la feblesa.