Nosaltres, en democràcia orgànica

Tot pensant els fets sobre qui ha pagat l’impost del registre hipotecari –nosaltres–, he vist titulars i més titulars sobre com actua el Tribunal Suprem, de fet els togats manats per l’oligarquia financera. Com els polítics, també designats a les llistes de partits per l’aparell dels grans capitals que, de fet, mouen tots els fils. Amb algun postureig com el del govern espanyol en fer una llei perquè, en endavant, es carregui dit impost a la banca. El passat, passat està, perquè, com sempre, cap llei és amb efecte retroactiu. Paguem nosaltres. I també pagarem en endavant, perquè la banca tirarà de l’enginyeria financera per carregar-nos les costes del registre hipotecari amb algun subterfugi legal. Potser més endavant, en un altre canvi de titelles polítics, es denunciarà, tornarà a debatre, potser anul·lar, tornant-se a anul·lar, a fer una altra llei, sense retroactivitat, i sant tornem-hi. És la democràcia orgànica, nois!