Enverinament per metolaclor

Una petita ciutat de la Borgonya no podrà consumir aigua de l’aixeta durant dos anys. A Sils tampoc no poden disposar de l’aigua de la xarxa. La causa d’aquestes dues situacions és l’enverinament de l’aigua d’abastament públic per metolaclor, un herbicida que s’empra preventivament en els camps de blat de moro. Al Baix Ter, cada cop s’arrenquen més pomeres i es planta blat de moro transgènic, que té un rendiment alt amb el mínim de mà d’obra. Contràriament al que la pagesia ha fet sempre fins ara, es tracten els camps amb herbicides (metolaclor i mesotriona) abans de sembrar i així –a part de regar-lo–, no han de pensar-hi més fins que passi la màquina de batre. N’hi ha alguns que, obviant les mínimes mesures de seguretat recomanades, deixen els bidons de Camix abandonats en el camp amb residus de producte sense netejar, tot i que se’ls indica que els contenidors buits han de ser ben esbandits i entregats als sistemes col·lectius de responsabilitat ampliada (Sigfito). Atenció: el dia que Gualta i Fontanilles no puguin consumir aigua per enverinament excessiu per metolaclor, de retruc es quedaran sense aigua d’aixeta tots el pobles de la zona que en depenen, incloent-hi Palafrugell i Palamós. Entre el glifosat (prohibit a França i altres països), el metolaclor i la mesotriona, utilitzats irresponsablement, la nostra salut mediambiental i la dels nostres fills cada cop està més en perill.