En Piculives

Em remeto a la Crònica que en Pau Lanao va fer en aquest diari el 19 de novembre d’enguany sobre en Josep Bosch. Jo també penso que en Piculives era un artista de l’alçada d’un campanar, i trobo que haurien de posar un focus per donar-li el relleu que li correspondria, si més no, una opció com en el seu moment s’ha fet amb en Damià Escuder.

El recordo dos anys abans de la seva mort, que es va instal·lar al bosc de Can Ginebreda, naturalment amb permís de l’escultor Xicu Cabanyes, a on es va muntar una espècie de carpa del tot sofisticada, on hi dormia i era la seva nova casa. Recordo que hi va fer un parell d’exposicions de pintura, del tot expressionista, i que ell tot contemplant la natura sempre ens deia que ens quedéssim tranquil·lament una estona més, que no calia córrer tant, que la vida total feia el seu curs, i que havíem d’estar més contemplatives, etc. I moltes coses més que ara no són del cas, però ja quan estava totalment il·luminat deia coses que només les podia dir el gran Piculives, un home que realment, tal com deia en Pau Lanao, era un gran seductor pel seu propi pensament, idees que ens traspassava lluny del món convencional, del qual estava totalment distant.

I totes les seves escultures, de “majordomes, dides i matrones”... d’una gran exaltació! Sí, en Josep Bosch altrament dit Piculives era un geni i caldria tenir-lo en compte.