Opinió

Via eslovena

Quan el president Torra parla de la via eslovena com a full de ruta per arribar a la independència, temps els ha faltat a Espanya (dirigents polítics i premsa) per quedar-se amb l’anècdota (el nombre de morts d’una guerra/enfrontament que va durar deu dies), i no pas amb totes les formes del procés. Enfrontament, sí; però també s’hi va celebrar un referèndum, hi va haver una negociació, i finalment Eslovènia va esdevenir un estat independent. I si hi va haver morts no va ser per voluntat d’Eslovènia (que seria Catalunya en el nostre cas), sinó per la voluntat i el posat intransigent de Sèrbia (que en el nostre cas seria Espanya), que hi va enviar l’exèrcit... En aquell conflicte Alemanya hi va jugar un important paper de mediador i, de retruc, tot Europa es va posar al costat d’Eslovènia. Oi que Espanya reconeix Eslovènia? Doncs no és aquesta una manera de donar per bo el procés (digues-li via) eslovè? I parlant de morts (mai desitjables!) quan en Felipe González diu que si els fets del passat 6 i 7 de setembre del 2017 s’haguessin produït als anys 30 del segle passat hi hauria hagut mil morts: què vol dir? De qui serien les baixes? A qui s’haurien d’imputar? I per què aquest comentari no va aixecar la mateixa polseguera que la insinuació del president Torra a la via eslovena (una seixantena de morts). Qui és que parla de morts? La història d’Espanya està massa lligada a l’exèrcit... I és en Felipe González que parla de morts? És clar, ell en sap molt de morts... Repassem la seva etapa com a president del govern espanyol? No cal, oi?

Girona



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.