El meu germà Joan

Com si fos un flaix, la meva ment em diu que t’haig d’escriure unes paraules. Escrivint em sembla que surt tota l’angoixa acumulada durant tot l’any i el dubte del “potser...” És allò que diuen que si no pots parlar amb la persona que ja no hi és, escrivint tot el que li vols dir és com si aquella persona ho pogués llegir, i això em conforta. Jo soc així! Una cosa és pensar en tu cada dia que passa i l’altra és fer-ho el dia assenyalat: el 19 de desembre. No deixo de dir-te que sempre estàs dintre el meu cor, Joan, i en el meu pensament. El lligam que ens unia és massa fort per desfer-se. T’estima, la teva germana.