El discurs de Felip VI

Reclama convivència, qui va cridar “A por ellos” amb escenari semiològic i retrat de Carles III, el de “Los maestros que enseñen el catalán serán deportados” a La Zarzuela, aquell que el dia de la raça, va dir, “Los primeros serán los Jordis”. Unió?, l’única existent és la d’ell amb les seves castes de tirania dominant. Que no es deteriori la convivència?, el rei i els esmentats l’han trencada unilateralment ara, i ja començant el 1500 quan, amb la “unidad”, els catalans només podíem anar a Amèrica individualment i prèvia genuflexió als reis. La llei que ho permeté fou del 1785, tres segles després. Tossut i amb la lògica distorsió de la Transició, que, no s’oblidi: va ser la continuïtat del franquisme. Va amnistiar els pistolers franquistes, però la memòria històrica va ser vetada, i la intel·ligència, com en el cas de García Lorca, assassinat i abocat als vorals de les carreteres amb desenes de milers de morts.