Un problema de país

Conduir amb mentalitat col·lectiva beneficia el nostre país, les persones i el mateix conductor. Més del vuitanta per cent dels accidents són fruit de l’incivisme al volant. La distracció és anteposar interessos propis sobre la seguretat col·lectiva.

El consum d’alcohol, drogues i psicofàrmacs és una greu irresponsabilitat, ja que no ens deixa estar al cent per cent de les nostres facultats psicofísiques. També és incivisme vers els altres conductors. La via pública no és un circuit de competició, ningú és més que l’altre, tots som companys de viatge. L’excés de velocitat posa en risc els altres. Això no es canvia d’avui a demà, però si hi ha voluntat política podem iniciar un camí de retorn a “víctimes zero”. A l’escola pública cal introduir una assignatura vinculant a la nota final que es digui “Seguretat viària i civisme”; els pares també ho han d’ensenyar a casa als nens. Perquè quan siguin adults es trobaran amb un volant a les mans. Els policies hauríeu de comprovar l’estat de les rodes, els frens i els elements de seguretat, sobretot en vehicles de gran tonatge, com fa la policia d’Alemanya.

A les rotondes, com a espai d’inici, caldria regular la velocitat per mitjà de radars informatius, en funció del seu diàmetre i del nombre de sortides que tinguin, ja que si s’accelera desmesuradament es tanquen els espais de les successives entrades. D’aquesta manera contaminen en excés el qui és a dins i tots els que no poden entrar, i es formen llargues cues. No cal frenar, sinó mantenir la velocitat estable per obrir espais d’entrada, i cal senyalitzar en tot moment quines són les nostres intencions. Si ens fixem en la natura, per exemple, els estornells volen en grans grups, fan molts canvis i no xoquen. És curiós, perquè cada individu està pendent del que fan els altres que l’envolten constantment. A Catalunya ens cal molt més patriotisme i sentit de país per assolir “víctimes zero”. Fem República!