Guanyar el combat

Sembla que la CUP no es presenta a les eleccions europees i ERC prefereix no fer front unitari. Salvant les distàncies del que va passar a la Guerra Civil, alguns volen fer la revolució abans de guanyar el combat pacífic de país. Altres figura que miren més pel seu partit que per l’alliberament nacional. Si no ens posem les botes de caminar junts ens hi juguem la nostra plena existència (durant anys) com a poble. Tant costa entendre que tots els sobiranistes hem de tenir com a objectiu prioritari el d’aconseguir la república? I que aquest fet comporta aparcar diferències partidistes? Es comprèn si hom té amplitud de mires. Tant costa de no admirar la confluència (dins la divergència ideològica) de Sala Martín amb Ramón Cotarelo, per exemple? Després d’esdevenir estat, cadascú ja tornarà a marcar territori amb tots els ventalls ideològics democràtics, com no pot ser d’una altra manera. Sempre he valorat la coherència de pensament, però quan la coherència es transforma en rigidesa, el que representava un valor es converteix en un obstacle i, per tant, en element esbiaixat del procés. I és quan trobes a faltar més la intel·ligència emocional! Un proverbi africà diu: si vols anar ràpid, ves sol; si vols arribar lluny, ves en equip. Doncs això.