Opinió

‘Quo vadis’, Cs?

Cs va ser el primer partit en les últimes eleccions catalanes. L’aposta de la Sra. Arrimadas va ser un èxit i molts votants, especialment del sexe femení, es van sentir atrets per ella i pel seu carisma. Un altre èxit recent de Cs va ser la seva incorporació al grup lliberal europeu ALDE. El tarannà obert i democràtic d’aquest grup era una garantia, tant per als seus votants catalans i espanyols com per a la mateixa UE. Després de les eleccions a Andalusia, tot això està canviant molt ràpidament. Formar part d’un govern autonòmic amb el suport de la ultradreta no agrada a molts. Afirmar que els homes estan discriminats respecte a les dones i que cal canviar les lleis de violència masclista aprovades últimament pel Congrés dels Diputats, no s’entén ni s’accepta, especialment entre les mateixes dones que els van donar el vot no fa gaire temps. Això i altres propostes populistes en línia amb partits, també d’ultradreta, com el de la Sra. Le Pen i altres, no agrada gens a ALDE ni a Macron, que els reclamen mantenir el “cordó sanitari” que estats de la UE com França, Alemanya, Suècia i altres han acordat per aïllar la ultradreta. El més còmic és veure el Marín de Cs dient que el seu pacte és només amb el PP i de 47 escons. De riure per no plorar. I l’Aznar somriu.

Barcelona



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.