No hi ha cap home al llit del Sr. Cuyàs
Soc un fan dels seus articles. No me’n perdo cap. Chapeau pel del divendres 25 de gener. Jo, a la meva edat (82), també em pregunto si ens podem creure algú. No sé si és perquè soc vell, però ho veig molt malament. Arreu del món tots els personatges que apareixen escollits, segons sembla democràticament, fan venir calfreds. L’exemple més paradigmàtic el tenim molt a prop: el PP. Després de tot l’historial delictiu, encara el voten i l’aplaudeixen sense posar-se vermells.
Sant Just Desvern (Barcelonès)