Reflexions

No és una absurditat que advocats d’extrema dreta exerceixin l’acusació particular contra polítics demòcrates disposats a seguir el mandat popular?

I en quin país passa això? Doncs a Espanya!

I parlant d’Espanya, el conflicte polític amb Catalunya, per Europa diuen, i repeteixen, que és un problema de caràcter intern, que hem de resoldre nosaltres mateixos (amb els espanyols) per la via del diàleg.

Doncs molt bé: diàleg amb presos i exiliats…

Vet aquí, però, que a Veneçuela (que no és Europa i que és molt lluny) en Juan Guaidó s’autoproclama president del país, i des d’Europa s’afanyen a reconeixe’l i a instar Maduro (emprenyat d’allò més, és clar) a convocar unes eleccions urgentment (eleccions netes i transparents, que parlem de Veneçuela…).

I ara pregunto: Veneçuela no és un problema dels veneçolans?

Veneçuela, doncs, a diferència de Catalunya, és un cas d’interès general per a Europa? Que potser hi té a veure que allà, a Veneçuela, que és molt lluny d’Europa, hi ha la major reserva de petroli de tot el món? Vaja, vaja, vaja…

I per acabar, observadors al judici als polítics catalans. I ara!, què s’han pensat aquesta gent! Amb la retransmissió per televisió ja n’hi ha prou!

També em pregunto: hi haurà talls en el senyal? Funcionarà tot bé?

No voldria sentir allò de “Por problemas ajenos a nuestra voluntad…” o també allò altre de “Permanezcan atentos a la pantalla…”