Agraïment a l’hospital Trueta

Soc una gironina com qualsevol altra. Voldria explicar-vos la meva experiència amb el servei sanitari de la nostra ciutat.

El dilluns 21 de gener van haver-me de fer una colonoscòpia que es va complicar un xic. Van haver de fer-me una petita intervenció per tal d’extreure’m un pòlip. Vaig sortir de l’hospital Trueta com nova amb la sensació d’haver fet una bona migdiada.

Ara tocava anar cap a casa i fer repòs absolut. Van anar passant els dies i no millorava, tenia un dolor permanent durant les 24 hores del dia. Així que, el divendres, vaig decidir anar-me’n cap al Trueta per comentar-los què em passava. De seguida em van enviar a urgències; tot estava ben col·lapsat. Després d’esperar-me una bona estona, em van atendre. No tinc paraules per descriure com va tractar-me tot el personal: la metgessa, les infermeres, el zelador...

Malgrat les obres que estan patint, la manca de personal i, a vegades, de mobiliari, tots treballen amb il·lusió i entusiasme.

Cal destacar la gran humanitat que desprèn tot l’equip i com, ara amb un somriure, ara amb una paraula amable, ara amb una picada d’ullet..., fan que l’estada dels malalts sigui més agradable. I suportable. Em va sorprendre molt el fet que la majoria dels treballadors fossin tan joves. Tenim un jovent molt qualificat i emprenedor que cal cuidar i que només vol portar a terme el seu treball. No deixem que hagin de marxar perquè aquí no tenen ni troben sortida.

D’alguna manera, algun polític hauria de passar com a pacient de carrer i viure aquesta experiència; potser així veuria la necessitat d’invertir més en sanitat i menys en la seva butxaca.

Felicito i dono les gràcies de tot cor a tot el personal que treballa amb plena dedicació i il·lusió. Gràcies, moltes gràcies per ser com sou!