Carta oberta al conseller d’Educació

Fins al curs 2018/2019, el Xifra era un institut de quatre línies d’ESO, dues de batxillerat i una de Batxibac i quatre famílies de cicles formatius, que avalaven els resultats de les proves diagnòstiques, les proves Pisa, els indicadors AVAC, els resultats de les PAU i del Batxibac, la inserció laboral... però que avalaven encara més les famílies que fins ara han decidit matricular les seves filles i els seus fills en un centre públic de la perifèria gironina, confiats en el projecte educatiu i en la seva trajectòria.

Aquests resultats inclouen tothom. Això vol dir que aquestes quatre línies aconseguien la integració d’alumnat amb necessitats i expectatives molt diferents: de procedència d’escoles públiques i concertades, de barri i de poble, amb realitats socioeconòmiques diverses i de centres amb projectes pedagògics molt diferents. Que això no és política educativa de la bona? Per què heu esborrat de la ciutat un institut amb aquest perfil? Ens sembla que aquesta pèrdua no és legítima ni necessària per als interessos de ciutat educadora a què s’ha compromès Girona. No volem servir d’excusa per justificar l’obertura de l’institut de Sarrià com una oportunitat que convertirà el Xifra, en paraules del conseller publicades a la premsa, “en un institut de referència en algun tipus d’ensenyament” i on per tant, a partir d’ara, caldrà “fer actuacions ja no en l’ESO sinó en l’FP i alguna especialitat de batxillerat, si cal”.

Quan vam conèixer la notícia del desballestament de l’ESO vam fer arribar al director territorial d’Educació un informe que recollia la tasca educativa, els projectes, les activitats, de les quals ens sentim molt orgullosos, així com diferents propostes per reconduir la situació que es dibuixava. En aquell moment era possible capgirar-ho. També vam fer arribar a l’Ajuntament de Girona, al Síndic de Greuges i a tota la comunitat educativa la situació de segregació que prevèiem.

L’única resposta ha estat la convocatòria, al nostre parer precipitada, de nova direcció per al nou institut en barracons. Diem precipitada perquè la convocatòria general de projectes de direcció tot just acaba de sortir.

Per resoldre la previsible segregació, el Departament d’Educació, d’acord amb l’Ajuntament, ha triplicat el nombre d’escoles de la ciutat de Girona adscrites al Xifra. Escoles llunyanes, amb altres adscripcions i amb instituts més propers.

Ens qüestionem si aquesta solució és realista, viable i, fins i tot, justa per a les famílies afectades.

D’altra banda, el que és inviable és la feina amb les xarxes de l’entorn. Amb quins barris haurem de treballar? Quins i quants seran els nostres interlocutors dels serveis socials de referència si l’alumnat ha de ser el que no ha aconseguit una plaça en el seu entorn proper? Com es portarà a terme la coordinació entre primària i secundària, indispensable en el canvi d’etapa?

El departament s’ha compromès a tancar al juny els grups i que, per tant, l’alumnat de nova incorporació que vagi arribant a Girona durant el nou curs es reparteixi de manera equitativa i equilibrada entre tots els centres públics i concertats de la ciutat.

Com podem creure que això es porti a la pràctica quan fins ara no ha estat possible? Finalment, us volem fer saber que, com a professionals de l’educació, hem estat ignorats i menystinguts en totes les decisions i els plantejaments que han anat sorgint. Menystinguts per la direcció dels serveis territorials a Girona, per la inspecció del nostre centre i per la inspecció en cap, que no han valorat la feina feta des que va començar l’ESO al Xifra, ni s’han plantejat que la continuem fent. Això sí, ara tothom vindrà al centre a parlar de reformes, però arquitectòniques. Les altres ja estan fetes.

Aquest escrit pretén deixar constància de la situació actual del nostre institut i de com les decisions polítiques han passat per sobre de les pedagògiques, tot obviant el perill, per al centre i per al barri, de segregació.