Matar un rossinyol

El proppassat dimecres 20, el segon canal de la Televisió Espanyola, en ple judici als independentistes catalans, va tenir l’encert de passar –conscientment o inconscientment– la meravellosa pel·lícula Matar un rossinyol, basada en la novel·la de l’escriptora estatunidenca Nelle Harper Lee To kill a Mockingbird. Tracta d’un advocat d’ofici en un poble del sud profund, que contra vent i marea decideix tossudament defensar i demostrar la innocència d’un home negre acusat d’haver violat una noia blanca, en un judici racista on la sentència ja està escrita i cantada, a la bestreta. El rossinyol és inexistent a Amèrica. El mockingbird (en català en diríem ocell foteta) és un simpàtic, entremaliat i poliglot ocell (Mimus pollyglottos), símbol de, entre altres, l’estat d’Alabama. El tret característic d’aquest passeriforme, exclusiu del nord d’Amèrica, és la seva capacitat d’imitar el cant d’altres aus, els sons alguns insectes, granotes i cascavells de les serps, talment com si estigués fotent-se’n (mocking). Quan un home, que viu aïllat i solitari, salva la vida dels fills de l’advocat clavant un ganivet al pare de la noia blanca, que els volia matar, la filla de set anys diu al seu pare que portar el seu salvador a la justícia seria com matar un mockingbird. Tota l’obra és un al·legat contra el racisme, els prejudicis, el fals testimoni, el perjuri, el linxament; i a favor de la presumpció d’innocència, el pacifisme, la tolerància, la innocència i la fraternitat.