Més sobre el judici

El rei d’Espanya es permet afirmar, sense posar-se vermell i seguríssim del que diu, que no és admissible apel·lar a una suposada democràcia per sobre del dret, i es queda tan tranquil... Però on s’és vist una afirmació d’aquest tipus? Després de llegir això, i de seguir amb interès aquesta farsa de judici a què estan sent sotmesos els nostres presos polítics, veig amb tristor que tot plegat és un teatrillo, un vodevil, un sainet, com diuen a les Espanyes... I tot plegat muntat per ells, és clar! Les preguntes de la fiscalia i l’advocada de l’Estat semblen encaminades a mirar de culpabilitzar els encausats de delictes que no estan pas tipificats en el Codi Penal! Es mostren i es parla de correus (enviats i rebuts per qui?), de piulets com si fossin bales d’una arma de foc, de gustos i disgustos dels encausats; en fi... Si fins i tot hem sentir dir a un dels fiscals si eren conscients del que hauria pogut arribar a passar amb la gentada davant de la conselleria d’Economia! Tot plegat els portarà a pensar (a fiscals i jutges) en la inclinació natural dels presos polítics a delinquir? En una culpabilitat a priori? És tot plegat una cacera de bruixes per escapçar l’independentisme, com deia la Soraya que havien fet? Observadors internacionals, ho veieu tot plegat? A Espanya en dirien inaudito.