Seguretat, un valor a la baixa?

D’un temps ençà, aquest valor tan bàsic, que esdevé un dels més preuats, com és la seguretat, està passant una important crisi, que fa que, lamentablement, tenint en compte que cada vegada es veu agredida, en major intensitat, la gent visquem atemorits; és un continu escoltar o llegir notícies, als mitjans d’informació, de robatoris, amb intimidació o fins i tot amb violència física, tant anant pel carrer, com dins dels habitatges. És ben freqüent tenir algun conegut o un familiar que ha estat víctima d’algun cas, o tal vegada ens ha passat a algú de nosaltres. El que costa d’entendre és que la llei sigui tan laxa, en aquests casos. Ens fa posar molt tristos, veure com hi ha infractors, als quals la policia ha agafat, en repetides ocasions, que, portats al jutjat, entren per una porta i surten per l’altra; en llibertat, és clar que amb càrrecs, però mentrestant van fent. Ho considerem incomprensible, ja que, pel que fa als “càrrecs”, més que pels que han comès el delicte, són pels que ho han patit en la seva pròpia pell. Els jutges diuen que és el que marca la llei; sí és així, no seria bo de modificar-la?, pensem. És molt trist que, ni dins de casa, puguem restar tranquils; prou maldecaps tenim els humans, que a més haguem de patir per culpa dels malfactors. I ja no parlem d’altres tipologies actuals –encara més greus– que també estan sovintejant, com són les violacions sexuals o també l’ocupació indiscriminada de pisos, en algun cas de gent que hi viu o que el necessita. És aquesta la societat que volem? Potser, tots plegats, hauríem de reflexionar-hi, no?