Els haurem d’estar agraïts d’haver-nos apallissat

L’irònic enunciat té les seves raons, atès que, veient com es desenvolupen els interrogatoris dels testimonis del judici al procés, un arriba a pensar que tot plegat es mou per uns interessos partidistes judicials. No donen peu que els lletrats defensors facin la feina que els correspon, per fer un judici clar, dintre del procés de preguntes orientades, per esclarir un munt de dubtes, i en què els encausats es juguen la seva innocència. De moment feia l’efecte que se seguia amb bona voluntat totes les vistes, però s’ha produït un retrocés dialèctic, en què els magistrats no poden continuar l’interrogatori. Les respostes donades per testimonis de l’acusació, i que pertanyen al Ministeri d’Interior, defugen l’enfrontament de testificar els fets, tal com exposen les defenses. Aquests pretenen demostrar que tenen amnèsia dels fets ocorreguts i que tot el món ha pogut veure, pels mitjans informatius d’arreu, com dels vídeos que han circulat per les xarxes. Aquestes proves són claus per treure’n un judici clar.

Els milions de ciutadans que ens vàrem apropar a les urnes vàrem viure la brutal repressió, un episodi que mai podrem oblidar. I que ara pretenguin fer-se el cec? Només té una exclamació. El nostre agraïment per haver-nos apallissat i no assabentar-se dels fets!