Tumults

“La coincidencia del final de la recogida de premios por parte de las comisiones falleras en la plaza del Ayuntamiento de Valencia con los minutos previos a la mascletà ha originado un tumulto y una situación de pánico entre la multitud” (notícia del 17/03/2017 en el Levante Mercantil de Valencia). Hi ha molts exemples de tumults que no tenen res a veure amb violència. Aquest de València n’és un exemple, senyora Montserrat, la sensació de tumult i la por són dues sensacions subjectives que certament poden arribar a ser d’una sensació real per a qui les percep, però el que em sembla indignant i ofensiu és que vostè les administri en contra dels ciutadans catalans d’altíssima majoria pacífica i contra unes persones també pacífiques que es juguen anys i anys de presó. Dels senyors Rajoy, De los Cobos i Millo només cal dir que el primer és aquell de nul·la memòria i que mai sap res. Ni va saber res del Prestige, ni va saber res de corrupció, ni va saber res del famós M. Rajoy i ara tampoc sap res del que va passar a Catalunya. El segon el podríem entendre com un individu de sentit democràtic pintoresc, atès que l’Estat espanyol el va declarar culpable per una vulneració d’uns quants articles de la Convenció Contra la Tortura. El tercer tot fa pensar que és d’ideologia política dispersa i fluctuant. Primer a CDC, després al PP i no és clar si també va trucar a la porta a ERC. Tant se val, la qüestió és tenir una poltrona on seure. Finalment, la senyora Soraya Sáenz de Santamaría, que juntament amb el mateix senyor Rajoy eren els màxims responsables del partit polític més corrupte d’Europa amb més de 122.000 milions d’euros (el 86% de la corrupció de l’Estat). Sense tenir en compte que es van carregar la caixa de les pensions. Tot plegat uns testimonis que suggereixen poca credibilitat alhora que interessats en un relat poc o gens coincident amb la realitat.