Qui la fa o la diu més grossa

Aquest judici als presos polítics catalans s’assembla cada cop més a un concurs de qui la diu o la fa més grossa, o qui té més amnèsia selectiva.

Vegem-ne uns exemples: Rajoy no se’n recorda: “No ho sé... No n’estic segur...” I sí que sabia, per exemple, que si l’endemà el lehendakari havia de declarar diria, en aquest cas concret, que sí que s’havien reunit per parlar del problema català! La Santamaría, vinga a riure i amb força amnèsia també dels fets recents, i de ruca no en té res. El súmmum va ser en Millo amb les seves mentides i, a més, inventant-se les relliscades policials per culpa del Fairy!

L’amnèsia dels declarants ha estat així la gran protagonista. L’advocat de Vox també s’ha lluït amb les preguntes, i hem assistit a petites picabaralles entre els membres del tribunal. Tot plegat, una òpera bufa. No hi ha faltat res, fins i tot una inspectora que de tanta por d’aldarulls que tenia “volia demanar un helicòpter per fugir”; es veia amenaçada per no res, molt imaginativa, aquesta dona!

L’única persona amb seny que va declarar sense embuts ni amnèsia va ser el major Trapero, que va ser capaç d’explicar els successos de manera concreta.

Total, una barreja de declaracions dubtoses, de mala fe, i ves a saber com i quan acabarà tot. El que sabem segur és que és un judici polític, no judicial i que està tot farcit, excepte algunes declaracions, d’una total mala fe.