Carta dedicada a l’Ariadna

Fa pocs dies va arribar a les meves mans, i vaig llegir aquest article d’El Periódico: “Metges que van ser pacients intenten humanitzar la sanitat.” Em va cridar l’atenció, i sí, era molt interessant. Era el dia 8 de març...

El dia 3 de març, la nostra família es va veure colpejada per una mort.

La meva neboda (45 anys), després de tot un any de lluita per la vida, ens va deixar. Un any en què, si bé pel que fa a la professionalitat mèdica, potser, no hi hauria res a dir, sí que hi hem trobat una manca d’“humanitat”, d’empatia, a l’hora d’emetre informes; tant si es tracta del mateix malalt com dels familiars.

Les paraules són molt importants, i la manera i el to en què es diuen, molt més encara.

Segons l’article... “Tocar el malalt és la carència que més destaca el grup de metges fundadors d’aquesta iniciativa.” El sistema sanitari pot ser molt bo, no va per aquí la crítica, però sí que crec que la comunicació amb el pacient i amb la família ha d’anar totalment envoltada d’escalf, amor i comprensió.

Dedicar-se a la medicina hauria d’incloure, en el que fa referència a la vocació, aquests valors.

Això és el que més trobes a faltar en aquests moments.

El meu gran aplaudiment al grup Janus, presentat recentment al Col·legi de Metges de Barcelona, pioner a Europa... És una bona tasca. Tot el nostre suport.

No sé si l’empatia es pot adquirir fent un curset... però, si realment vols sentir “l’altre”, no hi ha res com posar-se en la seva “pell”, sentir la seva angoixa, el seu dolor... i donar-li molt d’amor.

Fidels a les pràctiques mèdiques, recollides en el Corpus Hipocràtium, aquest seria un bon jurament.