Canvien les regles de joc en el judici

El no deixar contrastar els testimonis, dintre de les opcions de defensa que tenen els lletrats, ja que queden pendents les imatges gràfiques, els perjudica a l’hora d’esclarir els dubtes que generen les declaracions que fan els testimonis fiscals. Totes aquestes, marcades amb un període d’aprenentatge preparatori, per aportar respostes de conveniència; basades només a culpabilitzar els encausats, als quals, per la manca de llibertat de les defenses, deixa amb el cul a l’aire, sense les opinions pertinents, com precises, per continuar amb un judici clar i precís. Això trenca els protocols de l’advocacia, que es veu desbordada amb la negativa del tribunal. Aquest judici, amb tot el meu respecte, s’aparta de la normalitat jurídica, sense cap consideració, de cara als enjudiciats i lletrats de torn. S’hi detecta la no consistència legítima i la manca dels drets fonamentals. També hi veiem la similitud de respostes, fora del context exigible, per no dir la veritat i caure en el perjuri. S’hi amaguen els arguments reals del que va passar, i no s’accepten les proves jurídiques primordials de tota defensa. Per això podem assegurar que hi ha un incompliment bàsic de qualsevol judici, en què els canvis trenquen el joc de la via judicial, amb la coherència testifical de la improvisació de les preguntes.