Parlamentaris contra el català

En el seu temps al Parlament català es va decidir, per unanimitat, que la llengua emprada en la cambra fos el català, la llengua pròpia de Catalunya. La imposició legal del castellà o l’arribada massiva de castellanoparlants no fa el castellà llengua pròpia (seria defensar un dret colonial). Però ara, al Parlament, s’ha trencat aquesta norma i alguns polítics fan amb el castellà el que no es permet al Congrés dels Diputats amb el català. Aquests parlamentaris falten al respecte a la llengua pròpia de Catalunya i practiquen un dret de conquesta, que és parlar al Parlament la llengua imposada des del Decret de Nova Planta fins a l’article 3.1 de la Constitució passant pel franquisme. Fan el que voldria Franco.

El bilingüisme entre una llengua gran i una de petita acaba ofegant la petita. Només cal veure la situació del gal·lès. A més, en aquest cas es basa en la supremacia lingüística del castellà: per què és cooficial el castellà a Catalunya i no el català a Castella? S’imposa la llengua de Castella a les altres nacionalitats.

També vaig trobar a faltar els bilingüistes quan la senyora Cayetana va dir que no aprendria català.