El lector escriu

La música no és entreteniment

Com a amant de la música entenc la indignació dels professionals de l’educació en relació amb la possible eliminació de la música com a matèria obligatòria en l’educació primària. Els països més avançats inverteixen i insisteixen molt en la importància de l’educació musical, especialment en les etapes de major plasticitat neuronal, com és la preescolar. La raó és científica, i obviar-ho implica un gran desconeixement dels avanços actuals de la neurociència. L’aprenentatge i el desenvolupament de les capacitats lingüístiques poden ser potenciats per l’educació musical, segons constaten diferents estudis en universitats de prestigi. Però la mateixa estructura temporal de la música també incideix en altres àrees cerebrals relacionades amb el ritme, com ara les motores, que intervenen en la planificació i l’execució dels nostres moviments corporals. Una educació primerenca musical hauria de tenir l’objectiu principal d’oferir una formació integral i ser una eina d’estímul per facilitar la implementació d’altres habilitats. La música no és un entreteniment, és cultura, emoció, matemàtica, joc, temps, bellesa, record, teràpia, ritme... “La música desperta en nosaltres emocions variades, però no les més terribles, tals com horror, por, ira, etc., sinó més aviat els sentiments més càlids, com ara dolçor i amor, que es transformen en devoció. [...] Possiblement aquests sentiments confusos i poderosos fan sorgir el sentiment del sublim.” Charles Darwin, autor d’L’origen de les espècies.

Tarragona



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia