Opinió

Què parlem?

Cadascú parla el que vol en públic o en la intimitat, només faltaria. Això és indiscutible. De totes maneres hi ha comportaments que van més enllà del que es parla.

L’actitud arrogant de l’ús del castellà al Parlament de Catalunya, sobretot en aquesta darrera legislatura per la senyora Arrimadas, és un símptoma que depassa l’ús de la llengua. Pot ser opinable el fet que el senyor Cañas arribats a aquest punt no parli en català (segurament no en sap prou) però que el senyor González Pons mantingui pràcticament l’exclusivitat del castellà en el debat electoral per Europa de TV3 sobrepassa les decisions personals per esdevenir un menyspreu cap a les institucions de Catalunya. I, això, els catalans ho hem de tenir en compte a l’hora de veure quin polític o quina opció política defensarà els nostres interessos com a país tant si es tracta de les institucions europees com del Parlament de Catalunya, el Congrés o el Senat espanyol i els ajuntaments.

Sabadell (Vallès Occidental)



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.