Opinió

Núria Picas

Sobre l’esforç se’n parla poc; s’acostuma a valorar més l’enginy, les facultats innates, allò que és innat o s’obté de manera fàcil. Per això em va agradar escoltar l’esportista Núria Picas quan va ser guardonada amb la Creu de Sant Jordi, tot dient, entre altres coses: “Per a mi és un honor i una responsabilitat rebre la Creu. Jo vinc de les curses de llarga distància, i molt sovint em pregunten com és que sempre som davant, al podi. Els explico que els catalans som gent persistent, tossuda i treballadora. Pencar i pencar. El talent sense esforç no va enlloc.” Al final del seu discurs també va recordar els presos polítics. Té raó quan diu que el talent sense esforç no va enlloc. Quantes vegades hem vist com tant de talent es perdia perquè no se sabia valorar-lo, cultivar-lo i fer-lo productiu. Tenir talent és una sort, però tal com es té, es pot perdre si no es treballa per mantenir-lo. Núria Picas ho sap, ella quan entrena sap que l’esforç la durà a poder participar en nous reptes esportius. És un bon exemple per a tots.

Torroella de Montgrí i l’Estartit (Baix Empordà)



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.