Espanya no és un estat de dret

Les crítiques en un àmbit mundial al sistema judicial espanyol són per a Espanya un despropòsit de tal magnitud que, per culpa d’un exacerbat i prepotent egocentrisme, les institucions de l’Estat i el govern no solament rebutgen, sinó que ignoren tota crítica, reflexió i raonament.

L’informe de l’ONU sobre les detencions arbitràries que exigeix l’alliberament dels presos polítics catalans, la sentència d’un tribunal alemany, d’un de belga, etcètera, sobre una euroordre que no s’ajustava a dret ni als fets, en comptes d’avergonyir l’Estat espanyol encara l’enfurisma i fa que titlli d’irresponsables els seus autors i exigeix la seva dimissió.

El món ha vist que el Tribunal Suprem no ha pogut demostrar cap dels càrrecs que s’imputen als arbitràriament detinguts en presó preventiva per una tema més polític que jurídic.

La conclusió, doncs, és una vergonya, Espanya no és un estat de dret, sinó un estat que viu immers i alhora ancorat en la justícia dels anys del franquisme.