Poder estúpid

Einstein va afirmar que “només hi ha dues coses infinites: l’univers i l’estupidesa humana, i que l’univers sigui infinit no és ben bé segur”.

Abans i durant el judici del procés s’ha demostrat que l’estupidesa no té límits. Des de la imbecil·litat de decisió de fer que un tema polític hagi de ser resolt per la justícia, fins a l’estúpida tossuderia de veure coses que no han existit, aquí rau la intel·ligència fracassada dels poders executiu i judicial espanyols que, en tot moment, han estat incapaços d’ajustar-se a la realitat i, és clar, de comprendre què passa i per quins motius passa.

Si com en el seu moment deia Mariano Rajoy, que a Catalunya no s’havia fet cap referèndum, aleshores polítics, fiscals i jutges s’han entossudit a jutjar els presos polítics, i han situat la seva intel·ligència al servei de la més pura estupidesa.

La seva pròpia obstinació, des del moment de l’“A por ellos”, els ha dut al camí de la intel·ligència fracassada. Temps al temps.