El lector escriu

La nostra llengua

L’etern dilema de si el català està en perill d’extinció o no, ha estat sempre tema de discussió i ho seguirà essent eternament. La persecució del català per l’Estat espanyol i les temptatives per fer-lo desaparèixer no han aconseguit el seu objectiu. Als anys cinquanta, a les escoles, els llibres i les classes eren en castellà i era difícil poder aprendre correctament l’ús del català, però, tot i així, era la nostra llengua i parlàvem, jugàvem, resàvem, ens barallàvem, cantàvem i sobretot pensàvem en català. Amb els anys, el català no solament no s’ha extingit sinó que ha augmentat la seva presència a les escoles, als mitjans de comunicació, a les empreses..., cosa que ha fet que el seu ús sigui normalitzat arreu. Sempre he pensat que en un món globalitzat com el nostre és necessari conèixer i dominar el màxim d’idiomes, i l’anglès (de moment) és el que domina com a llengua comuna a tot el món per relacionar-te i moure’t arreu, facilitant les relacions entre les persones, tot conservant, protegint i potenciant l’ús de les llengües maternes. Entenc que en llocs on hi ha molta població sobrevinguda, bé sigui per feina, negocis o necessitat, la influència de llengües foranes ha alterat la normalitat en el parlar de casa nostra. Però a mi el que em preocupa no és l’augment de l’ús del castellà, que ja sempre ha compartit espai amb el català, sinó l’ús excessiu i innecessari que es fa de l’anglès en la vida quotidiana pels nostres carrers i tertúlies, prenent posicions a tots els nivells i relegant a un segon terme el català. Ara podem sentir comentaris com ara: “Aquest vespre al Shoping Night vull passar per Inside, Metaphore i United Colors of Benetton per anar a comprar roba i alguna peça especial a Women’Secret. Després aniré a prendre un gelat a Ice Wave i preparar la ruta de Trailwalker de diumenge. Per cert, demà he d’anar a recollir un pen a Ca-nyera per preparar el coworking que estic fent. A la web ho explicaven. Prepararé un grup de WhatsApp i un Twitter perquè tothom se n’assabenti... Però aquesta no és la meva llengua i aquesta sí que arraconarà el català... i això em sap molt greu.

Olot (Garrotxa)



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia