Opinió

Isabel-Clara Simó

Feia tres anys que havia escoltat l’escriptora Isabel-Clara Simó a les Lliçons de la Càtedra de Patrimoni Literari Maria Àngels Anglada - Carles Fages de Climent, a la Biblioteca de Figueres. Ens va parlar llargament i fluidament sobre la seva faceta d’escriptora i sobre la revista Canigó. Poc després li van atorgar el Premi d’Honor de les Lletres Catalanes.

Diumenge passat vaig tornar a sentir-la de nou i, igual que moltes persones que la vam veure al programa emès per TV3 El divan, ens va emocionar molt el fet de veure-la i sentir-la al llarg de l’entrevista que tan bé li va saber fer Sílvia Cóppulo amb una gran sensibilitat en tot moment. Ens va commoure que, tot i estar malalta com va dir, s’afirmés en la seva lluita contra la malaltia i continués lluitant per tot allò que creu, tal com ens ho ha anat demostrant des de tants anys, així com també per la il·lusió i l’empenta amb què mirava vers el futur.

Les paraules d’Isabel-Clara Simó durant l’entrevista van ser tota una altra lliçó. Aquesta vegada de lluita contra el domini de l’adversitat.

Torroella de Montgrí i l’Estartit (Baix Empordà)



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.