Les opinions i conviccions no són delicte

Alguns amics i coneguts mostren certes obsessions: els molesten els migrants tant si són refugiats com si només cerquen una vida millor, els incomoden les dones que gaudeixen d’autonomia personal o d’èxit, els molestem els independentistes, els irrita que no es parli castellà o que es critiqui els militars o els jutges, els neguiteja que es facin festes locals. Mare meva: quines paranoies, oi? He de dir que, amb modèstia i sense retrets, em sembla bo acollir, no discriminar, adoptar posicions diverses en política, exercir el bilingüisme català-castellà o gaudir amb les iniciatives d’associacions i entitats locals.

Voldria que es tanquin més portes: ja han empresonat i calumniat massa gent, massa “persones”. Vull ser un home de pau, lliure i amable: per això miro d’ajudar les ONG i els seus voluntaris; per això aniré a la Diada del 2019 i coopero segons les meves modestes possibilitats amb els exiliats i perseguits polítics; per això soc feminista. Per això escric aquesta carta.

No és delicte ser obert i estimar la llibertat, ni posar- se en la pell dels altres: sense poder ni diners, som molts els qui defensem la dignitat de tots, també dels qui la trepitgen.