Amb el ressentiment, amagant la seva violència

Mentre els nostres grups independentistes són sotmesos a escorcolls improcedents, ells actuen en acusacions fictícies, en què res del que manifesten s’ajusta a la realitat. Volen inculpar-nos de fets irreals, per obtenir la imatge de la violència inexistent a Catalunya. Un procés per engreixar l’odi envers els partits sobiranistes catalans. Una clara opció manipulada, pel descrèdit de la nostra gent: els signes d’actuació són totalment vinculants, per adoctrinar, com demostrar-ho, els unionistes espanyols. Malauradament: és commemoren dos anys del trist episodi negatiu, de la democràcia, quan Catalunya va ser assetjada per les forces de l’Estat, amb una violència i repressió brutals.

És un atenuant vergonyós, la justícia va perseguir i condemnar tots els nostres dirigents polítics per portar a terme les eleccions de l’1-O, perseguint des d’aleshores, i sense cap treva, el procés català. Maniobra portada pel Partit Popular, fins a empresonar els caps i dirigents del nostre poble. En celebrar fa uns dies el segon aniversari, sentim la necessitat de censurar els socialistes, per no respectar els drets fonamentals dels pobles democràtics. El procés contra els CDR no deixa de ser un caça de bruixes, i reflecteix, una vegada més, l’assetjament als ideals nacionalistes catalans. Actitud radical, demostrant un cop més l’expressió col·lectiva a l’odi generat en contra de nosaltres, i del civisme que tenim com a país.