Opinió

Ja sé que no m’entens

Ja sé que no m’entens, que creus que formo part d’Espanya, que no coneixes la història del meu país, que creus el que et diuen sobre nosaltres, que no vens perquè has agafat por, tens una idea del tot distorsionada, i no et negaré que algun mal educat hi ha, a Catalunya, i que ja abans del procés potser algú es va trobar que al parlar castellà li responien en català, són casos puntuals; la veritat és que som nosaltres que canviem tants cops com faci falta al llarg del dia, del català al castellà –massa vegades diria jo–, que si t’asseus en una terrassa escoltes més castellà que català, i a Barcelona quasi gosaria dir que hi predomina. Ara, què té a veure tot això amb el respecte, la llibertat, la democràcia, la voluntat d’un poble, el ser? No cal que m’entenguis –tot i que seria d’agrair que fessis l’intent–, és inconcebible per a una ment sana voler retenir un poble contra la seva voluntat, cadascú ha de poder fer el seu camí lliurement, i des d’aquesta llibertat unir-nos per voluntat pròpia –malgrat que amb tots els fets dels darrers anys haurà de passar almenys una generació per poder-la guarir–. Tant li fa si no m’entens, respecta’m i deixa’m lliure... “La maté porque era mía” ja comença a quedar molt lleig, no et sembla? És clar que tu, amb la teva ignorància, et sents tan segur que potser no dubtaries a disparar-me un tret si així em poguessis convèncer!

Corçà (Baix Empordà)



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.