Sord i cec

El president (en funcions) de l’Estat espanyol, davant la realitat catalana, està essent sord i cec, com, d’altra banda, sempre ha estat Espanya amb Catalunya. I els seus assessors o informadors sobre el tema –Sr. Iceta, Sra. Teresa Cunillera, etc.– semblen haver perdut també el nord i el seny. Tan difícil és obrir els ulls i mirar, obrir les orelles i escoltar? És que de debò pensen que amb menyspreu, policia i amenaces ens derrotaran? No ho veuen que cada dia ho tenim més clar? I que cada dia som més i més? Per solucionar un problema, la primera cosa que cal fer és conèixer-lo, saber què passa, encara que no t’agradi el que descobriràs, encara que dolgui. I en aquest punt semblen trobar-se aquests senyors: en negar-se a reconèixer que l’Estat –sí, l’Estat (i tots els qui, com ells, en viuen)– té un problema amb Catalunya. Com més policia, insults i amenaces enviïn, més gros serà el problema.