La joventut catalana i Europa
Aquests dies hem vist com la joventut catalana ha recuperat l’interès pels afers públics i singularment per un moviment per la llibertat dels presos i per les llibertats socials i nacionals, per les llibertats individuals i col·lectives.
És una molt bona notícia la incorporació dels joves a la reivindicació pacifica i la defensa davant l’agressió violenta de la policia, en un sentit immensament majoritari no violent per part del jovent.
Però aquesta generació que s’incorpora a la lluita pel dret a l’autodeterminació dels pobles i per la independència de Catalunya haurà de superar una contradicció frustrant: Europa.
Europa i la seva expressió política, la UE, han anat avançant des la Segona Guerra Mundial cap a un espai de pau, de cooperació política, econòmica i social. Amb respecte a pobles, nacionalitats i regions i ciutadanes i ciutadanes que la integren. Resumint, l’Europa de les persones i les comunitats.
Fins ara hem vist la insensibilitat total dels estaments i dels buròcrates col·locats a dit pels estats a les institucions europees. Insensibilitat amb la repressió exacerbada de la judicatura i la policia espanyola, complicitat per denegar la presa de possessió dels eurodiputats electes votats pels catalans i covardia per defensar els drets civils, les llibertats i la manca de consideració amb els nostres presos polítics i exiliats.
I no és això, europeus, no és això. Europa ha de ser més per als joves que els Erasmus i Interrails; Europa hauria de ser el seu referent, la seva aspiració i marc natural. I és per això que Catalunya no és un afer intern de l’Estat espanyol; és un afer europeu. Encara que només sigui per evitar que tota una generació catalana esdevingui euroescèptica en el present i en el futur, quan els joves d’ara portin el pes del país a les espatlles.
Arribats aquí , vosaltres, dirigents d’Europa, teniu ara la paraula. Què els direu als nostres joves, als millors de la joventut de Catalunya?
Vilafranca del Penedès (Alt Penedès)