Eleccions generals 10-N: no oblidem l’emergència social

Estem veient la majoria de polítics –i de mitjans de comunicació– parlant, sobretot, del conflicte amb Catalunya. Sense negar-ne la importància, voldria recordar que amb el que votem aquest 10-N es decidirà si s’anul·la o no la reforma laboral que tant ha retallat els drets dels treballadors; si els municipis podran controlar l’augment dels lloguers o seguiran en el “lliure mercat”; si les pensions s’apugen només el 0,25% com va aprovar el PP i encara és vigent; si s’exigeix als bancs que retornin els 60.000 milions d’euros del seu rescat o els hi regalem; si es deroguen altres lleis del PP com la d’educació –Lomce– o la mordassa o les desgravacions fiscals; si hi haurà recursos per protegir les dones que denuncien maltractaments; si la llei de la dependència finalment tindrà recursos o seguirà essent un brindis al sol; si hi haurà un pla de xoc contra la pobresa o deixarem que vagi augmentant... I es podria seguir amb molts més exemples. Cal parlar de Catalunya, evidentment, però per proposar solucions, no per aguditzar la confrontació –com fa la majoria– i així, excitant els sentiments, amagar les responsabilitats polítiques en tants i tants temes també importants. Molta gent es sorprendria de saber que en força temes d’aquests, els que ara s’enfronten pel tema nacional, en el seu moment van votar igual, perquè ideològicament estan molt a prop. Si us plau, tinguem-ho en compte quan agafem la papereta diumenge i pensem en l’emergència social que no para de créixer.