“El descrèdit de la cultura”

A l’article de Jaume Vidal “I de cultura, quan en parlem?, s’hi llegeix: “Eoooo! Ah Maria! Pssst, que em sent algú? No, definitivament no hi ha ningú de tots els candidats, molts d’ells ara escollits senadors i diputats, que hagi respost a les mil qüestions que té pendents la cultura” (El Punt Avui, 12 de novembre del 2019).

A la novel·la La Capitale (Verdier, 2019) de Robert Menasse hi apareix un personatge que és ridiculitzat pels seus companys quan es fa públic el seu nomenament com a responsable de Cultura de la Comissió Europea a Brussel·les. ¿Per què? Perquè la cultura manca d’importància en la Comissió Europea. D’importància, és a dir, d’influència, de poder.

A la França del president De Gaulle i del ministre de Cultura André Malraux, París encara era el far espiritual que il·luminava la cultura europea. Però com a conseqüència del mitificat Maig del 1968 que catapultà Georges Pompidou a la presidència de la República, d’un dia per l’altre el món de la cultura europea es capgirà per acordar-se amb la dels Estats Units. Deu ser a conseqüència de tot això que encara avui els polítics no mouen un dit perquè la teva cultura sigui la de tots, de tots els europeus...