Opinió

Independentisme

Vaig néixer el 1963. No m’han agradat mai gaire els “-ismes” o “-istes” però soc independentista. Ho soc perquè sempre m’he sentit conquerida en comptes d’integrada. Vaig estudiar en castellà encara que els últims anys vaig tenir l’assignatura de llengua catalana. Però la resta era en espanyol. Tant és així que La Caixa era La Caja de Pensiones y Ahorros de Gerona, la fleca era “la panadería”, la bústia era “el bussón”, la façana era “la fatxada”, etc. Estava tan arrelat que encara ara em costa dir-ho bé. La meva parella encara diu “bissagra” en comptes de xarnera. Que jo sàpiga, això no ha passat ni a Galícia ni al País Basc. Si en comptes d’intentar conquerir-nos ens haguessin integrat amb els nostres costums i la nostra llengua dins l’Estat espanyol, potser i només potser no passaria el que està passant. Però a hores d’ara encara ens volen anul·lar la nostra identitat. No ho entenc! De cara a l’estranger que ve de visita a Espanya, el més maco és veure un país amb unes llengües ben diferenciades i uns costums autòctons. Això dona valor a un estat i riquesa cultural. Però no hi ha manera! S’ha de passar per l’adreçador! Per tant soc independentista! malgrat l’“-ista”.

Mont-ras (Baix Empordà)



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.