Opinió

Carta a Isabel-Clara Simó

Benvolguda Sra. Isabel-Clara Simó,

M’adreço a vostè sense conèixer-la personalment, però amb tot l’afecte que he acumulat en llegir els seus llibres, articles i entrevistes a la premsa. La felicito de tot cor per la seva valentia, perquè mai s’ha mossegat la llengua, perquè sempre ha parlat clar i català. Quan tants personatges públics del món de la cultura callen o s’amaguen darrere l’ambigüitat, vostè sempre ha donat la cara i ha expressat sense embuts el que pensa, el que sent. La seva veu ens encoratja en aquests moments difícils que vivim a Catalunya.

Gràcies una i mil vegades per existir, per escriure, per opinar i sobretot per ésser una persona valenta, honesta i amb uns valors que avui trobem a faltar en tantes i tantes persones que ens haurien de representar. Aprofito per felicitar-la també per tenir una filla com la Diana, l’altra no la conec però segur que és tan digna de la seva mare com ella. Vaig tenir el plaer de coincidir amb la Diana de manera puntual quan vaig viatjar a Nova York amb la meva neboda Roser. Elles es coneixien de l’època de l’institut, una amiga en comú les va presentar, i va tenir la generositat d’acompanyar-nos tot fent de guia durant la nostra estada a la ciutat on viu. En pocs minuts vam percebre –anàvem un grupet de cinc persones– els valors que segur ha après de la seva mare. Una abraçada,

Barcelona



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.