La cultura del (no) consens

No és el primer cop, ni serà l’últim, que els polítics demostren la seva ineptitud envers el pacte i la formació de govern. Ningú cedeix. No hi ha un estira-i-arronsa, perquè tampoc hi ha una escolta activa. Que no s’equivoquin, no és qui guanya mana, és qui guanya pacta! A la nostra “democràcia” li falta consens, és a dir, reconsiderar les propostes d’altres partits i cedir. La majoria absoluta no existeix, així que la cultura del pacte és fonamental per a la prosperitat. En canvi, sembla que els polítics juguen al bloqueig, a veure qui pot evitar que l’altre governi. Evidentment, tal com s’ha vist, això comporta greus conseqüències per al poble. Hi ha un desgast electoral, les esquerres deixen de creure en el seu poder de vot, i és aleshores quan les dretes aprofiten aquesta abstenció. I a tot això la meva pregunta és: quan tindrem polítics que estiguin a l’altura?