Desídia i hipocresia climàtica

A casa fa molts anys que reciclem: vidre, paper i cartró, envasos, orgànica i fins i tot oli vegetal. Un dels fills, quan va a comprar embotit, agafa la carmanyola de casa per a evitar els envasos i els plàstics. La meva dona ha decidit deixar de beure aigua embotellada i beu la de l’aixeta per a reduir el consum de plàstics...

Tot sigui per al bé del planeta Terra i, amb la mesura que ens és possible, alleugerar l’emergència climàtica.

Però vet aquí que un dia compres el diari i te trobes amb el següent titular: “La desídia internacional agreuja la crisi del clima”. I continua: “La meitat dels països rics incompleixen el compromís de reducció d’emissions”.

O sigui, els mateixos governs que surten demanant-nos tenir més consciència a l’hora de reduir, reciclar i reutilitzar les nostres deixalles incompleixen sistemàticament la part que els pertoca.

Aquesta omissió de les seves funcions essencials només té dos qualificatius. El primer, ja esmentat, desídia i el segon, hipocresia.