Opinió

L’independentisme i la intolerància

Com a independentista em sento indignat i rabiós per la brutalitat de l’Estat espanyol davant la nostra aspiració democràtica i pacífica de ser un país lliure. Aquesta resposta, però, no és cap sorpresa. La guerra bruta i la violència és el recurs que l’Estat ha utilitzat sempre per sotmetre els pobles que domina i explota. El nostre gran error, encara no prou reconegut, fou creure que la Unió Europea controlada pels polítics populars i socialistes aturarien la repressió sobre un govern elegit democràticament i contra els nostres drets d’expressió, manifestació i elecció. Però hi ha un altre greu problema. No és la diferència d’opinions sobre com actuar en una situació tan complexa com l’actual, cosa del tot comprensible, sinó la intolerància, manca de respecte i agressivitat que alguns independentistes mostren contra d’altres que pensen que, per assolir la independència, és millor una estratègia diferent de la seva. Ha estat penós, per exemple, llegir les cartes d’Agustí Vilella i de Jaume Farrés (El Punt Avui, 1 i 2 de febrer) on es menysprea i ridiculitza els polítics independentistes que creuen que, en aquests moments, l’enfrontament indiscriminat i unilateral amb l’Estat ens porta al fracàs.

Emocionalment comparteixo la seva frustració, però és nefast actuar només des de les emocions, i a més a més projectar el seu emprenyament contra els companys que discrepen.

La mobilització independentista ha estat massiva, admirable, és la nostra arma més important, però em sembla irracional i suïcida creure que la meitat de la població catalana guanyarà, sense cap altre suport, tenint en contra l’altra meitat de la població i tot l’aparell de l’Estat controlat per l’extrema dreta.

Abans de la confrontació definitiva necessitem una majoria prou clara de vots i el suport dels sectors favorables a l’autodeterminació, a Catalunya i Europa, però també a Espanya, on és vital obrir esquerdes en el bloc unionista.

És allò de dividir l’enemic. Ells ho tenen ben clar. La intolerància i manca de respecte entre els independentistes, no la seva diversitat, és l’obstacle més gran per arribar a acords i aconseguir la confluència estratègica que ens porti a la independència.

Manresa (Bages)



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.