Coronavirus ‘versus’ higiene i educació

Ja ha arribat la bestiola, la pesta, el monstre... i amb ella l’exageració, la por, la paranoia. Doncs bé: dia rere dia es cometen accions ben adients per contraure virus i infeccions de tota mena. Potser no són mortals de necessitat, i tampoc no ho és el coronavirus, però s’escampen amb més rapidesa del que caldria.

Uns quants exemples d’accions antihigièniques habituals:

Als concerts, cinemes i teatres se sol tossir ostensiblement i sorollosament sense tapar-se la boca. Mentre això continuï, la prevenció és una batalla perduda.

Per regla general, les dones solen rentar-se les mans després d’anar al servei. En canvi la majoria dels homes no ho fan. I després toquen les manetes de les portes, teclats, llibres, taules, serveixen menjar...

En alguns establiments alimentaris es procura no tocar els diners si no és a través d’una màquina o per altres mitjans. Però moltes persones, malgrat ser conscients d’aquesta mesura, s’aboquen al taulell i s’hi recolzen amb els braços i, per a més inri, amb la bossa o, pitjor encara, amb el moneder.

Abans d’entrar a la piscina cal passar per la dutxa, però sembla que només som un 10% els qui ho fem. Es veu que només és una recomanació, quan hauria de ser una obligació. Ara bé, sortint de la piscina les ensabonades són vehements (potser són les úniques de tota la setmana).

Les escopinades al terra s’havien quasi erradicat, però els esportistes i persones d’altres cultures ho han tornat a posar de moda. I la manca de pluja no ajuda a eliminar-les del terra.

Hi ha la moda –més aviat, la provocació– de deixar expressament ampolles i llaunes de beguda, fins i tot a mig consumir, en qualsevol lloc: ampits de finestra, bancs, tanques de jardí...

I molts més exemples...

Quines mesures es poden prendre per contrarestar-ho? Perquè cridar l’atenció als que fan aquesta mena de coses és arriscat: pots sortir-ne molt malparat o que, com a mínim, t’acusin de manca de respecte. Doncs jo ja m’he curat en salut, i aquí ho expresso.