L’empatia, a prova

L’estat, més que d’alerta, és d’histèria col·lectiva. De sobte, tothom és expert en epidemiologia, immunologia i derivats. Per no parlar de la d’antropòlegs que poden predir a la perfecció com s’estan replicant els errors d’un país a l’altre. Com, en comptes de prioritzar la salut de la població, el que ha manat és l’especulació per no fer caure gaire els mercats financers a costa dels milers d’infectats i les desenes de morts que anava sumant el virus els primers dies. Alhora i com de costum, Europa sembla que no ens escolta. “Ara ja és tard”, vaticinen alguns. És evident que, per ara, la resposta no sembla ni conjunta, ni cooperativa, ni consistent. Jo em pregunto: i si tot això fos una prova? I si de la nostra reacció com a col·lectiu depengués el nostre futur? I si, en un hipotètic Show de Truman o 1984, tot estigués programat i només s’espera observar quina és la nostra resposta? L’únic segur és que la farmacèutica que obtingui la patent del virus, vull dir de la vacuna, és farà d’or.