El discurs del rei

Quatre dies després de decretar l’estat d’alarma al país, amb més de 14.000 contagis i superant els 700 morts, el Borbó s’ha decidit a donar la cara. Com sempre, tard i malament. Ha tingut l’atreviment de dir que tots hem de donar exemple de sentit del deure, de civisme i humanitat, d’entrega, esforç i solidaritat. Aquestes paraules a la seva boca mostren el seu gran cinisme i hipocresia. Com pot ser que parli de civisme quan s’acaba de saber els diners que té amagats el seu pare corrupte a Suïssa, dels quals ell n’és el beneficiari, malgrat intenti ara desvincular-se’n de forma molt matussera? Una vegada més, el “preparao” no ha donat la talla. El seu discurset avorrit és un copia-i-enganxa de discursos anteriors: “la unidad de España”, “esfuerzo y sacrificio” (dels altres, el seu no), i “unidos venceremos porque somos un gran país”. No hi ha color entre això o una cassolada des del balcó. Hauria estat més útil si ens hagués fet una demostració de com cal rentar-se les mans. De fet, ell hi té molta experiència...