Opinió

Admiració i agraïment

Confinats a casa des de fa dies, com tanta gent, com tothom, llegim i escoltem les notícies sobre la quantitat de gent atrapada pel virus. Els números creixen cada dia. Però no poden amagar l’angoixa i el dolor dels afectats i del seu entorn. La seva incertesa és la nostra incertesa. Ningú és, ara mateix, lliure d’aquest risc inesperat i que ha canviat les nostres vides. Ningú.

Tot i això, per damunt de les mesures d’aïllament, del confinament absolutament necessari que ens diuen i creiem, ens colpeix de manera profunda saber de persones, conegudes o no, que han contret el virus pel fet d’estar al servei nostre als hospitals sobretot.

Admiració i agraïment perquè són al servei de la nostra salut i arrisquen la seva –i de quina manera!– per protegir la nostra.

En cada persona que és atrapada pel virus pel fet d’estar al servei de la ciutadania, sentim un profund calfred per la nostra impossibilitat de fer-hi res. Res que no sigui quedar-nos a casa, res que no sigui observar escrupolosament les mesures de prevenció. Res que no sigui pensar-los en un intent de transmetre’ls tot el coratge del món.

I potser, també, sortir al balcó o a la finestra cada dia, a les 8 del vespre, mentre dura aquest malson, per aplaudir-los.

Admiració i agraïment. I aplaudiments també.

Òdena (Anoia)



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.