La sanitat, una arma política?

Aquests dies que les notícies se centren en els pronòstics i comentaris que suscita l’agressiu Covid-19 no puc deixar de pensar en com progressa el daltabaix sanitari, com s’enfila la corba de morbiditat sense aturador que veiem en gràfics als diaris. La forçada reclusió dona temps per rumiar, així que avui he rememorat un cas insuperable de mala fe... Recordeu la cínica conversa entre Jorge Fernández Díaz i Daniel de Alfonso, aleshores cap de l’Oficina Anticorrupció? S’hi va dir amb malèvola satisfacció: “Les hemos destrozado el sistema sanitario”...

Avui aquesta infàmia es fa funestament present, amb milers de malalts i centenars de morts, que potser no hauran pogut rebre l’assistència necessària, i no sembla que la justícia els hagi tingut en compte aquella mena de terrorisme social!

Mentrestant, homes i dones que només han volgut exercir el dret de vot o que han manifestat opinions legítimes, són víctimes de persecució i penes de presó.

Potser que reflexionem sobre l’anomenada “justícia” que hauria d’emparar-nos i sobre aquells que la patrocinen o l’administren amb tanta parcialitat i rancúnia.