Opinió

Referents: Arnau Puig

Durant molts anys l’he tingut com un dels meus principals referents en el món de l’art, la creació i el pensament.

Va passar molt temps abans de decidir-me a mostrar-li el meu treball. Quan m’hi decidí, vaig trobar-me una persona oberta que escoltava les meves cabòries. Mai va dir-me què havia de fer i com, sempre em recomanà que deixés sentiment i raó lliures i que caminés per les pròpies conviccions, com a millor eina per desenvolupar les meves inquietuds expressives.

Ens veiérem força vegades, va escriure’m textos per a catàlegs que deso com a tresors. Comissari de la meva exposició de 25 anys en l’art el 1995, al Tecla Sala de l’Hospitalet, entre moltes altres col·laboracions, i sempre va fer-me costat. Un regal, haver estat amic de l’Arnau així com de la seva dona, la Consol.

Hi ha moltes hores de converses i complicitats creatives amb persones que em van marxant. Com la Isabel-Clara Simó, amb qui vaig compartir amistat, junt amb el seu marit, Xavier Dalfó, tenint com a nexe en Paco Candel.

Inapel·lable, la vida segueix el seu curs, plena de vivències úniques amb persones estimades que en marxar ens fan una mica més orfes.

Vagi aquí, doncs, el meu record i homenatge.

L’Hospitalet de Llobregat (Barcelonès)



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.