Sentir que ets a prop meu, àvia

Un dia més de confinament. Avui t’he trucat per escoltar la teva veu i sentir que ets a prop meu. No te n’has adonat, però entre les paraules intercanviades en la nostra conversa he deixat passar uns instants de silenci mentre t’escoltava amb el cor. Mai hauria imaginat trobar-te tant a faltar. Poder anar a casa teva, seure i escoltar com t’ha anat el dia, dir-te que abaixis el volum de la televisió perquè no ens entenem, abraçar-te i sentir-me segura com quan era una nena i et necessitava amb mi. No saps la por que em fa que et passi alguna cosa. Sé que saps cuidar-te, que ets conscient del que passa i que faràs el que toca per sortir-te’n. Però encara no sabem exactament quant de temps durarà aquesta situació.

Com sempre en la nostra conversa, m’has traslladat la teva saviesa i el teu optimisme. M’has dit que de tot n’hem d’aprendre i que a partir d’ara gaudirem més dels nostres i dels petits i senzills detalls de la vida. Però no puc evitar pensar que avui ja no et toca ser forta per mi ni per tots, que avui toca que tots cuidem de tu. Així que per tu em quedo a casa i em conformo escoltant la teva veu per telèfon i sentir que ets a prop meu, àvia.